SINOPSI
I si el teatre fos un espai entre el cel i la terra, entre el passat i el futur? Què passaria si aquest lloc fos poblat, alhora, de records de quan els humans no estàvem desvinculats de la natura i de les actuals profecies de la fi del món?
A R.A.V.E., Cecilia Colacrai està sola a l’escenari, intentant indagar a través del gest, el nostre instint de preservació. A partir d’una intensa relació amb la vibració sonora, evoca la primitivitat per desplegar una varietat d’estats físics. Demostrant una plasticitat extraordinària i la capacitat de resistir, es transforma una vegada i una altra, i porta el cos al límit per fer-nos imaginar nous principis.
En aquest espai indefinit, Cecilia no parla d’ella, sinó a través del seu cos, sobre la finitud i l’esdevenidor de la nostra espècie. Aquí la dansa es presenta com a desencadenant de la ficció, i ofereix un llenguatge que ens permet imaginar formes de vida més enllà de les parets del teatre.
Text de Joao Lima.
TRAJECTÒRIA
Cecilia Colacrai és ballarina, creadora independent i docent de dansa. Des de l’any 1997 s’interessa a aprofundir diferents àrees de la dansa contemporània i altres disciplines relacionades amb el moviment i les arts escèniques.
Amb R.A.V.E. ha volgut desafiar-se tant en l’escriptura coreogràfica, com conceptual i interpretativa, creant una peça que explora diversos estats físics, portant-la moltes vegades als seus propis límits, amb la intenció de compartir amb el públic un viatge no narratiu, convidant-los a reflexionar sobre l’instint i la insistència dels éssers humans per preservar la seva pròpia
Entén l’escena com a espai de possibilitats, com una oportunitat per mirar i imaginar el món des d’altres angles. “M’interessa l’art polític, és a dir, un art d’ambigüitat, contradicció, gestos incomplets i finals incerts” (“El que no està dibuixat”, William Kentrige).
Com a coreògrafa i intèrpret ha creat RUGE (2023), R.A.V.E. (Revolutionary Agglomeration for Voluntary Extermination) (2022), REVERB (2021), La incorruptible bellesa de la distància (2011) i Sola? (2005), entre d’altres. Aquestes peces han estat presentades a diferents festivals d’Espanya, Argentina, França, Itàlia, Mèxic i Cuba.
Des de la seva joventut col·labora amb altres artistes, creu fortament en l’intercanvi i en què la suma de perspectives ens permeten afegir capes de subjectivitats a les propostes. Des de l’any 2012 treballa amb les artistes Anna Rubirola i Mireia de Querol al Col·lectiu Big Bouncers.
Ha col·laborat amb: Iris Heitzinger, Natalia Jiménez, Federica Porello, Xavier Moreno, Joan Català, João Lima, Alexis Eupierre, Montse Colomé, Toni Mira i cia Nats Nus, Jorge Albuerne, Emmanuel Grivet, entre altres molts artistes.
Actualment, és intèrpret del nou projecte de la Companyia Mal Pelo i com a assistent de moviment treballa amb Joao Lima i Carlota Subirós. Fa marxada de l’equip docent de l’Institut del Teatre i de l’escola de teatre físic Moveu.
FITXA ARTÍSTICA
Idea, creació i interpretació: Cecilia Colacrai
Acompanyament artístic: João Lima
Música: Miquel Casaponsa i Miquel Vich Vila
Espai Sonor: Miquel Casaponsa
Disseny d’il·luminació: Ivan Cascon
Espai escènic i vestuari: Sergi Cerdan Aguado
Assistència de so: Pablo (Mo) Ramírez
Tècnic de so: Rodrigo Rammsy
Fotografia i vídeo: Tristán Pérez-Martín
Producció: Rita Stivala i Cecilia Colacrai
Col·laboració: María Muñoz i María Magdalena Garzón
Distribució: Cecilia Colacrai i Biel Martínez Lorca
Una coproducció de Cecilia Colacrai i Mercat de les Flors
Amb el suport de Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura, L’animal a l’Esquena, Paso a 2-Certamen Coreográfico de Madrid, La Visiva, Azala Espacio, Musiberia, C.C. Barceloneta, La Caldera, L’Estruch de Sabadell, L’Ateneu de Celrà i nunArt Guinardó.
Agraïments: Carina Aguis, Marina Capel, Pablo Colacrai, Colectivo Big Bouncers, Laura Kumin, Xavi Moreno, Federica Porello, Pep Ramis, Urša Sekirnik, Gabriela Solini, Rodrigo Stocco i Eduard Teixidor.
