A VOID, Vandekeybus presenta un món en el qual els personatges marginats –els que viuen en la seva pròpia «bombolla» o «buit» i es desvien de les normes socials– prenen protagonisme. A través d’un disseny d’escenografia minimalista, la coreografia contemporània i la interacció entre el so i el silenci, VOID convida l’audiència a interactuar amb preguntes profundes i motivadores sobre la individualitat i la diferència.

VOID subratlla l’escenari com a espai on les etiquetes habituals de normal o anormal es dissolen, fins i tot anul·lant les normes socials. Vandekeybus reforça l’escenari no com un lloc per a retrats realistes de la vida, sinó com un espai per explorar experiències extremes, i sovint desafiants, individuals. Malgrat les seves diferències, els personatges conviuen harmoniosament, i ofereixen una perspectiva optimista sobre la individualitat, on fins i tot en moments de conflicte, el respecte i la col·laboració prevalen sobre l’agressió.

Els personatges de VOID es dibuixen a partir d’experiències personals o històries familiars, cosa que afegeix una capa distintiva d’autenticitat. Encara que estan inspirats en la vida real, aquests personatges s’alliberen de les limitacions del realisme. El procés creatiu va permetre al repartiment explorar el seu passat mentre reimaginava aquestes històries dins del món abstracte de VOID.

Finalment, el títol VOID (buit, en anglès) encapsula el concepte de possibilitat. Vandekeybus el descriu com un espai ple de potencial en lloc de buit. Aquesta idea és central en la performance, en què l’espai mateix és manipulat, elevat i amagat, com un nen que persegueix idees abstractes, i deixa que el públic imagini les possibilitats dins d’aquest buit.